Elderly farmhand leaning against the wooden gate watching a herd of dairy cows in a pasture

Investigadonan na UMC na Amsterdam a identifica un gen inusual cu ta corta na mita e chens di desaroya demencia na edad avansa. Persona cu tin e variante genetico, cual ta presente den 1% di e poblacion, tambe tin mas chens di biba largo.

E investigadonan a studia 16 diferente muestra di poblacion na Europa y Nort America, incluyendo un cantidad di hende mayor di 100 aña, pa e estudio publica den e journal Acta Neuropathologica. E descubrimento por potencialmente wordo uza pa trata malesa di Alzheimer y otro malesa degenerativo, manera demencia frontotemporal y demencia di curpa di Lewy.

E variante genetico, etiketa Rs 72824905, ya caba a wordo identifica den pasado como un defensa natural potencial contra Alzheimer’s, pero e estudio di UMC di 53.000 persona tabata e prome analisis a gran escala.

Entre 254.000 y 270.000 persona na Hulanda tin un forma di demencia. Alzheimer’s ta e forma mas comun, contando pa 70% di e total, mientras 16% tin demencia causa pa adernan degenera, y 6% ta sufri di demencia di curpa di Lewy, of Parkinson’s. Demencia frontotemporal ta hopi inusual, pero hopi mas probabel di afecta personanan bou edad di 65 aña.

Hende cu alcansa edad di 90 aña ta biba, en averahe, un aña mas largo cu e gen Rs 72824905, mientras hende den e grupo di estudio cu tabatin mas di 100 aña di edad tabata dos biaha mas probabel pa tin e gen. Un muhe di 104 aña cu e gen no a mustra sintomanan di demencia, a pesar di tin otro variantenan genetico cu usualmente ta hisa e riesgo di desaroya e malesa na un edad trempan.

Investigadonan ta spera cu nan por desaroya tratamento pa Alzheimer’s y otro forma di demencia cu ta sintetisa e efectonan di e gen riba celebro.